Bisexual
| 4 juny 2011Hi ha un tema del que fa temps que vull parlar, però em feia por la reacció de la gent. Encara que molts de vosaltres ho sabeu, mai saps què pot passar i menys quan parles d’una cosa així.
Gairebé fa dos anys que es podria dir que he sortit del armari, en efecte, sóc bisexual. Abans que ho hagués reconegut, vaig estar durant un anys que no sabia què em passava, ja que em fixava tant en noies com en nois.. Poc a poc vaig anar descobrint la bisexualitat. Jo no sabia que existia fins que una amiga em va explicar que ella era bisexual i en aquell moment li vaig dir que em pensava que jo també. Aquell dia em vaig treure un gran pes de sobre, em vaig sentir totalment alleugerida.
A mesura que passaven els dies ho tenia més clar i per fi vaig fer el gran pas de reconèixer el que jo era i de fer-ho públic. Quan en vaig estar parlant amb les meves amigues i els ho vaig explicar, em van dir que ja ho sabien. Com era possible que ho sabessin abans que jo? El cas és que a partir d’aleshores ja no havia d’amagar res i fins i tot vaig descobrir el que és l’amor… el de veritat.
Tal com ens han ensenyat des de que son petits, tots som diferents però semblants, tenim gustos diferents i ens agraden persones diferents. Ara al cap de dos anys ja puc dir tranquil·lament: ‘’Sóc bisexual i estic orgullosa de ser-ho’’
Judith
Judith,
certament, has decidit escriure sobre una qüestió delicada, no perquè afecti a la sexualitat sinó perquè pertany a l’àmbit d’una intimitat que, com molt bé dius, no cal amagar, però tampoc és obligat publicar. No és el mateix parlar-ne que fer-ne un escrit. El cas és que has decidit fer-ne un escrit. Parlem, doncs de l’escrit. Em dius que l’has revisat i això em preocupa, perquè hi he introduït una colla de modificacions que m’agradaria que revisessis. Per això t’adjunto l’escrit original: mira’t les variacions, sisplau, i ja em diràs si et sembla que són necessàries i correctes.
“Hi ha un tema del que fa temps que hi vull parla, però amb fa por la reacció de la gent.. encara que molts de vosaltres ho sabeu.. mai saps què pot passar i menys quan parles d’una cosa així.
Com ens han ensenyat des que som petits, tots som diferents però semblants, tenim gustos diferents, ens agraden persones diferents…
Fa com ja casi dos anys que es podria dir que he sortit del armari, en efecte, sóc bisexual.
Abans que ho hagués reconegut, vaig estar durant un anys que no sabia què em passava, ja que em fixava tant en noies com en nois.. Poc a poc vaig anar descobrint la bisexualitat…
Jo no sabia que existia fins que una amiga amb va explicar que ella ho era i en aquell moment li vaig dir que pensava que jo també. Aquell dia em vaig treure un gran pes de sobre, em vaig sentir totalment alleugerida.
A mesura que passaven els dies ho tenia més clar i per fi vaig fer al gran pas de reconèixer el que era i fer-ho públic.
Quan vaig estar parlant amb les meves amigues i els hi vaig explicar em van dir que ja ho sabien.. Com era possible que ho sabessin abans que jo?
A partir d’allà em vaig sentir alliberada, ja no tenia que amagar res i fins i tot vaig descobrir el que es l’amor.. el de veritat.
Ara al cap de dos anys ja puc dir tranquil·lament: ‘’Sóc bisexual i estic orgullosa de ser-ho’’
AQUEST D’AQUÍ ES EL BO. ESTAN CORREGIDES LES FALTES! “
Fins aquí l’escrit original. Revisa els canvis introduits i si creus que cal penjar un escrit diferent del que he penjat, envia-me’l i el substituirem.
Gràcies per l’escrit.
A reveure!
Josep Maria